Moltes persones utilitzen cada vegada més les xarxes socials, com Facebook, Twitter, Instagram, Linkedin, etc. Aquests mitjans permeten als usuaris publicar detalls sobre si mateixos i les seves vides i també es connecten als seus amics i col·legues. Part de la informació revelada en aquestes xarxes han de romandre privat, però, les empreses operadores de xarxes socials són en realitat els que recullen una sèrie de dades sobre els seus usuaris, tant per personalitzar i millorar els serveis, com per vendre aquestes dades als anunciants.
Els usuaris que publiquen informació personal detallada sobre les seves preferències i de la vida diària donen una gran oportunitat als venedors, els que aprofiten aquestes dades per les seves estratègies i continguts de màrqueting.
La disponibilitat de la informació personal en línia és també una oportunitat per als lladres d'identitat, els estafadors, els cobradors de deutes i assetjadors; els que poden utilitzar qualsevol detall o fil per estirar per obtenir molt més.
Cada medi social té el seu propi nivell de privacitat, oferint a l'usuari l'oportunitat de triar aquell que vulgui donar-li al seu propi compte. No obstant això, en algunes ocasions són aquests canals els que provoquen els problemes de seguretat i privacitat. Per exemple Facebook, actualment el rei dels llocs de xarxes socials, anima els seus usuaris a utilitzar els seus noms reals i pujar informació personal a la seva pàgina de perfil. El perfil de Facebook inclou l'aniversari, adreces, números de telèfon i els detalls més íntims com ara interessos, aficions, estat civil i orientació sexual.
La geolocalització és un altre dels aspectes més innovadors, alhora que preocupant, de la nova era de la digitalització. Foursquare, Gowalla, Tripadvisor, entre d'altres, són plataformes que t'ajuden a trobar llocs a través de la teva ubicació o compartir la teva ubicació amb altres usuaris.
Cada vegada més plataformes afegeixen aquest servei, per exemple Instagram dóna l'opció a l'usuari de geolocalitzar la foto que està pujant en aquest moment.
Els avenços tecnològics ajuden a facilitar-nos la informació i la interacció social globalitzada, però, cal anar amb compte amb el tipus de privacitat que sol·licitem en cada xarxa social i ser conscients de fins a quin punt és beneficiós per a nosaltres que qualsevol persona pugui saber aspectes privats de la nostra vida.
lunes, 23 de abril de 2018
miércoles, 4 de abril de 2018
Els virus informàtic
Que ès?
Un virus informàtic és un segment de línia de codi que altera el funcionament normal de l'ordinador, sense el permís o el coneixement de l'usuari. Encara que popularment s'inclou el programari maliciós dins dels virus, en el sentit estricte d'aquesta ciència els virus són programes que es repliquen i s'executen per si mateixos. Els virus, habitualment, reemplacen arxius executables per uns altres, infectats amb el codi del virus. Els virus poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador, encara que també n'existeixen altres més benignes, que només es caracteritzen pel fet de ser molestos.
Els virus informàtics tenen, bàsicament, la funció de propagar-se, replicant-se, però alguns contenen a més una càrrega maligna (payload) amb diferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danys importants en els sistemes, o blocar les xarxes informàtiques generant trànsit inútil.
El funcionament d'un virus informàtic és conceptualment simple. S'executa un programa que està infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus queda resident (allotjat) a la memòria RAM de la computadora, encara que el programa que el contenia hagi acabat d'executar-se. El virus pren llavors el control dels serveis bàsics del sistema operatiu i infectant posteriorment arxius executables que siguin cridats per a la seva execució. Finalment s'afegeix el codi del virus al del programa infectat i es grava al disc, amb la qual cosa es completa el procés de replicació.
Tipus de virus
La classificació original que es va fer dels virus es va fer l'any 1984, i diferenciava entre caballs de Troia, cucs i bombes de rellotgeria.
Cucs: Es registren per córrer quan s'inicia el sistema operatiu ocupant la memòria i fent tornar lent l'ordinador, però no s'adhereixen a altres arxius executables. Es replica sense l'acció de l'usuari i distribueix còpies completes, possiblement modificades, de si mateix a través de la xarxa.
Troians: Solen ser els més perillosos, ja que no hi ha moltes maneres d'eliminar-los. Són capaços de mostrar pantalles amb paraules. Funcionen igual que el Cavall de Troia, ajuden l'atacant a entrar al sistema infectat, fent-se passar com contingut genuí (salvapantalles, jocs, música). A vegades descarreguen altres virus per a agravar la condició de l'equip.
Jokes o virus broma: Són virus que creen missatges de broma a la pantalla. També poden executar el lector de CD/DVD obrint-lo i tancant-lo, o controlar el mateix ratolí i fins i tot el teclat, sempre amb un fi de diversió i mai de destrucció o dany per al contingut de l'ordinador, encara que a vegades poden arribar a ser molestos.
Hoaxs o falsos virus: Són missatges amb una informació falsa, normalment difosos mitjançant el correu electrònic, a vegades amb el fi de crear confusió entre la gent que rep aquest tipus de missatges, o amb una finalitat pitjor: perjudicar algú o atacar l'ordinador per mitjà de l'enginyeria social, amb missatges com ara esborri aquest arxiu de l'equip. Són virus molt potents; de vegades afecten arxius del sistema necessaris per a l'arrencada o altres funcions importants.
Programari espia: Són programes que recol·lecten i transmet informació sobre una persona o organització sense el seu consentiment. També coneguts com a programes de rastreig o spybot.
Un virus informàtic és un segment de línia de codi que altera el funcionament normal de l'ordinador, sense el permís o el coneixement de l'usuari. Encara que popularment s'inclou el programari maliciós dins dels virus, en el sentit estricte d'aquesta ciència els virus són programes que es repliquen i s'executen per si mateixos. Els virus, habitualment, reemplacen arxius executables per uns altres, infectats amb el codi del virus. Els virus poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador, encara que també n'existeixen altres més benignes, que només es caracteritzen pel fet de ser molestos.
Els virus informàtics tenen, bàsicament, la funció de propagar-se, replicant-se, però alguns contenen a més una càrrega maligna (payload) amb diferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danys importants en els sistemes, o blocar les xarxes informàtiques generant trànsit inútil.
El funcionament d'un virus informàtic és conceptualment simple. S'executa un programa que està infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus queda resident (allotjat) a la memòria RAM de la computadora, encara que el programa que el contenia hagi acabat d'executar-se. El virus pren llavors el control dels serveis bàsics del sistema operatiu i infectant posteriorment arxius executables que siguin cridats per a la seva execució. Finalment s'afegeix el codi del virus al del programa infectat i es grava al disc, amb la qual cosa es completa el procés de replicació.
Tipus de virus
La classificació original que es va fer dels virus es va fer l'any 1984, i diferenciava entre caballs de Troia, cucs i bombes de rellotgeria.
Cucs: Es registren per córrer quan s'inicia el sistema operatiu ocupant la memòria i fent tornar lent l'ordinador, però no s'adhereixen a altres arxius executables. Es replica sense l'acció de l'usuari i distribueix còpies completes, possiblement modificades, de si mateix a través de la xarxa.
Troians: Solen ser els més perillosos, ja que no hi ha moltes maneres d'eliminar-los. Són capaços de mostrar pantalles amb paraules. Funcionen igual que el Cavall de Troia, ajuden l'atacant a entrar al sistema infectat, fent-se passar com contingut genuí (salvapantalles, jocs, música). A vegades descarreguen altres virus per a agravar la condició de l'equip.
Jokes o virus broma: Són virus que creen missatges de broma a la pantalla. També poden executar el lector de CD/DVD obrint-lo i tancant-lo, o controlar el mateix ratolí i fins i tot el teclat, sempre amb un fi de diversió i mai de destrucció o dany per al contingut de l'ordinador, encara que a vegades poden arribar a ser molestos.
Hoaxs o falsos virus: Són missatges amb una informació falsa, normalment difosos mitjançant el correu electrònic, a vegades amb el fi de crear confusió entre la gent que rep aquest tipus de missatges, o amb una finalitat pitjor: perjudicar algú o atacar l'ordinador per mitjà de l'enginyeria social, amb missatges com ara esborri aquest arxiu de l'equip. Són virus molt potents; de vegades afecten arxius del sistema necessaris per a l'arrencada o altres funcions importants.
Programari espia: Són programes que recol·lecten i transmet informació sobre una persona o organització sense el seu consentiment. També coneguts com a programes de rastreig o spybot.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)