Que es?
El WWW (Acrònim Anglès de World Wide Web, Teranyina d'abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext[1] mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual es pot navegar fàcilment. Per accedir-hi és indispensable un navegador web. Va ser creada per Tim Berners-Lee quan treballava al CERN de Ginebra, Suïssa. Ell mateix dirigeix el W3C, l'organisme encarregat de mantenir-ne el funcionament.
El web es basa en tres estàndards per funcionar: l'Uniform Resource Locator (URL), que s'encarrega de donar una adreça única per tal de localitzar cada pàgina; l'Hyper Text Transfer Protocol (HTTP), que especifica la manera com s'enviarà i es rebrà la informació entre el navegador i el servidor; i l'Hyper Text Markup Language (HTML), un mètode per especificar com s'ha de veure aquesta informació al navegador. Acompanyen a l'HTML el CSS, per definir aspectes de disseny. O el JavaScript per fer petites programacions dins la pàgina web. També s'ha posat de moda per a jocs i webs amb molts efectes visuals, el Flash d'Adobe.
Història
El 13 de març del 1989, Tim Berners-Lee, que treballava al CERN de Ginebra des del 1984 en temes d’adquisició i tractament de dades,[2] va proposar un sistema d'hipertext organitzat en web per tal de millorar l'intercanvi d'informació entre els seus investigadors (Information Management: A Proposal[3]) basat en un projecte anomenat ENQUIRE que havia fet el 1980. Amb l'ajuda de Robert Cailliau, el 12 de novembre del 1990 va publicar una proposta més formal per construir un sistema hipertext anomenat WorldWideWeb com una web de documents d'hipertext per a ser visualitzats a través d'un navegador web utilitzant una arquitectura client-servidor.[4][5] Aquesta proposta considerava una xarxa de només lectura que es desenvoluparia en uns tres mesos i que es necessitarien sis mesos per aconseguir "la creació de nous vincles i nous materials pels lectors, [de manera que] l'autoria esdevindria universal", així com "la notificació automàtica als lectors quan hi hagi disponible nou material del seu interès".
El model de la proposta havia estat construït utilitzant DynaText, un lector de documents SGML creat per Electronic Book Technology, una spin-off de l'Institute for Research in Information and Scholarship de la Universitat de Brown (Providence, Rhode Island). El sistema DynaText, del que el CERN n'havia adquirit llicències, era tècnicament avançat i va jugar un paper clau en l'ampliació del SGML ISO 8879:1986 a Hypermedia dins de HyTime (ISO 10744:1992), però va ser considerat massa car i tenia una política de llicències inadequada per al seu ús per la comunitat dels físics de partícules altes energies, amb una taxa per cada document i cada modificació.
